Qüestió de castes?

Li passa al pescador, que en llençar la canya amb un cuc a l'ham sempre hi ha algun peix que pica.
Així la vaig conèixer en una breu conversa telefònica.
Em trucava com a resposta a un email que vaig enviar per agrair-li una ajuda que mai em pogué donar.
Es disculpava, deia, per no haver pogut satisfer la meva demanda i m'agraïa les meves paraules d'una manera que només van fer dues de les quinze entitats a les que em vaig adreçar en aquell email.
Dos peixos en un sol ham són una bona pesca, pensa el pescador, mentre mar endins, una xarxa d'arrossegament manlleva a la mar tones de peix d'una sola engrapada.

Des de la docència en una escola d'ensenyament públic, en la seva difícil tasca diària, em reconeixia la incapacitat personal per fer entendre als alumnes d'un cicle formatiu l'utilitat d'aprendre el català.
Deia que fins i tot alguns docents opinaven en veu alta i castellana que seria millor no ensenyar-lo, que és una llengua que ja no s'utilitza i que no té sentit perdre el temps aprenent-la.

S'acusa als catalanoparlants de ser excloents amb aquells qui no parlen la seva llengua però es generalitza cada cop més aquesta tendència suïcida d'auto exclusió social per part de certa població castellanoparlant.

No ens enganyem, avui a Catalunya hi ha una gran part de la població amb un recorregut acadèmic dins el període democràtic amb una deficiència absoluta que frega fins i tot l'analfabetisme en quant a coneixements de llengua catalana.
I que no s'equivoqui ningú; el bilingüisme parteix de la premissa que l'individu que el practica pot utilitzar indistintament, segons la situació social ho requereixi, qualsevol dels dos idiomes. I això, en la nostra societat catalana d'avui no està garantit en un percentatge molt elevat de la població castellanoparlant.

I atenció, quan el castellanoparlant opina que l'aprenentatge del català és inútil i una pèrdua de temps està contribuint directament i entera en la creació d'una casta social superior a una altra doncs aquesta actitud no afecta només a la cultura sinó a l'accés a llocs de treball i, en conseqüència, al nivell econòmic i a més a més, es centralitza en determinats nuclis urbans.

Existeix avui una clara diferència de castes socials entre població bilingüe i monolingüe castellanoparlant que s'accentuarà en el futur si deixem que prosperin actituds com les d'aquests docents que mereixerien ser apartats del nostre sistema educatiu de manera immediata.

És urgent un debat seriós i profund sobre la nostra societat. I és precís que s'actuï amb decisió i valentia per no permetre una educació que malmet recursos en el nostre país.
A Catalunya s'hauria d'assegurar l'aprenentatge del català per no afavorir aquestes bosses de marginació.
I això no hauria de ser vist com un deure sinó com un dret.

Aquesta pobra gent ignorant haurien de tenir dret a poder llegir això i entendre alguna cosa.

Li passa al pescador que en veure la lluïssor de les escates del peix capturat i aquells seus ulls enormes i veient que el perill de les xarxes engolidores ja ha passat decideix tornar-lo a l'aigua per a que segueixi fent el que millor sap fer, nedar, mentre ell farà el que més plaer li dóna, asseure's arran de platja i veure caure els estels.

Bon Nadal i feliç 2010.

Encara que les coses no vagin sempre com un voldria i a voltes sembli que anem caminant per un cul de sac, dins de cadascun de nosaltres hi ha un petit desig de llibertat.
El dia que sapiguem trobar-nos en aquest desig, el dia que sapiguem asseure'ns i compartir aquest desig sense rancor ni enveja, aquest dia serem lliures.
Fins llavors, m'agradaria que trobéssis un instant del teu dia per dedicar-me un somriure.
Jo en tinc un sac ben ple per tu.

Bon Nadal i feliç 2010.